Un viatge de llarg recorregut.

No és de malastrucs pensar en el futur, sinó de savis. És una evidència que la societat envelleix a un ritme aclaparador i el període que –amb fortuna i bons aliments– viurem com gent gran, cada vegada és més llarg.

Així les coses, per què no fer-ho de la millor manera possible?

El tipus de projecte que tenim nosaltres entre mans és, provablement, la manera més intel·ligent i raonable de plantejar-se, no només la vida adulta, sinó el llegat que ens deixem a nosaltres mateixos pel dia de demà.

Tenim una gran oportunitat per iniciar, amb la força i il·lusió que ens dona la joventut, un itinerari de llarg recorregut per gaudir, en les primeres etapes del viatge, d’un fantàstic espai de criança pels nostres fills i més endavant, quan ells abandonin el niu per volar sols, un entorn estimulant i una companyia que haurem triat nosaltres per tota la vida.

 

Cohousing Senior, un apunt.

La nostra iniciativa pretén dur a terme una comunitat intencional multi-generacional, amb preferència per les famílies amb nens petits, no obstant, val a dir que els projectes de cohousing promoguts per gent d’edat avançada són els que més èxit i repercussió estan tenint a Espanya i com ja apuntàvem en una altra entrada d’aquesta web, existeixen poquíssimes experiències multi-generacionals d’aquesta índole al nostre país. L’explicació resulta trivial, doncs la gent gran experimenta la solitud amb més freqüència i crueltat que els joves. Els bombers ho sabem molt bé, doncs sovint atenem emergències relacionades amb aquesta realitat tan dura.

 

 

El Dr. Patch Adams 1, al prefaci del llibre “Cohousing Senior2, de Charles Durrett, escriu el següent:

En ambos lugares (refiriéndose a las más de 1.500 residencias de ancianos y orfanatos en los que el Dr. ha hecho de payaso) hay una inmensa hambre de amor, atención y diversión. En ambos lugares, siempre he deseado poder llevarme a los residentes a casa. ¿Nos hemos desconectado tanto de la comunidad humana y de la inteligencia que la sociedad ya no ve la necesidad de esta sabiduría desperdiciada?

En conseqüència, podem concloure que ens trobem davant d’una aposta guanyadora amb un valor afegit infinit. Doncs la comunitat que construirem, ens enriquirà durant la resta de la nostra vida, adaptant-se a nosaltres al llarg de tot el viatge.

Les possibilitats són innumerables i la llavor ja està plantada!

 

 

1 Hunter Doherty “Patch” Adams, més conegut com el metge de la risoteràpia (Washington DC, 28 de maig de 1945), és un metge nord-americà, activista social, diplomàtic i escriptor.

2 El llibre “Senior Cohousing” es va traduïr al castellà per l’associació Jubilares. Més informació fent clic aquí.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *