Un projecte pioner a casa nostra.

Amundsen, Peary, Shackleton, Armstrong… Resulta difícil imaginar, tocant amb els peus a terra, que ningú de nosaltres arribi a tenir mai la rellevància ni les sensacions dels primers humans que van trepitjar els confins del nostre planeta; inclús més enllà. De fet, encara que baixem uns quants graons les nostres expectatives respecte als exploradors primigenis i ens centrem en el que aquí ens ocupa, ni tan sols ens convertirem en pioners conquistant la nostra fita d’imaginar,  dissenyar i construir una comunitat de veïns intencional; concepte que el guardonat arquitecte nord-americà Charles Durrett va definir als anys 90 com cohousing, observant la curiosa i estimulant forma de vida que tenien alguns dels seus amics a Dinamarca.

 

 

Així les coses, encara ens queda una oportunitat de ser precursors aquí, a Catalunya i més concretament a Barcelona, doncs tot i tractar-se d’una idea que funciona i està força estesa des dels anys 60 als països nòrdics i des dels 80 als Estats Units, a Catalunya no hi ha -en el moment d’escriure aquestes línies- pràcticament cap projecte de cohousing multi-generacional en funcionament.

 

Si més no… segur que no existeix cap en el que els seus membres siguin famílies de bombers que comparteixen, a més del vehicle per anar a la feina o portar els nens a escola, un tranquil i preciós terreny envoltat de natura amb cases privades i confortables equipaments comuns. Ben pensat, potser no hi ha comunitat cap d’aquestes característiques al món sencer. Encara podem ser pioners!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *