Un model que ja funciona.

Independentment del que ja sàpigues o de si estàs familiaritzat amb expressions com “cooperativa d’habitatge”, “model nòrdic Andel de cessió d’ús”, “coliving” o “eco-vila”, aquí trobaràs una resposta precisa al significat de la paraula Cohousing, que té certes particularitats que cal tenir en compte per no caure en la confusió respecte d’altres formes de comunitat intencional.

Cohousing és un neologisme que van adoptar els arquitectes nord-americans Charles Durrett i Kathryn McCamant l’any 1988 per definir un tipus de comunitat de veïns que van analitzar durant una llarga estada a Dinamarca quan preparaven un estudi sobre models de vida alternatius. De fet, el model ja existia d’abans, però no es coneixia amb aquest terme. Durrett i McCamant, fascinats per aquesta forma de vida, van contribuir dràsticament a la seva exportació als EEUU (i també a Canadà), on a hores d’ara ja existeixen més de 100 comunitats en funcionament, 150 en desenvolupament i més de 250 grups s’estan formant arreu del país. Van escriure uns quants llibres temàtics i actualment, inclús els països escandinaus -on va néixer el model als anys 60- utilitzen el terme cohousing per referir-se a aquesta forma d’organització residencial.

La Wikipedia inclou una descripció molt encertada del terme cohousing: covivienda.

La principal diferència d’un cohousing amb un coliving és que, mentre el primer es centra en proporcionar habitatge de llarga durada, com a residència habitual, un coliving ofereix habitatges -normalment de promoció externa i en edificacions verticals- que disposen de zones comuns de treball, equipaments i esbarjo, a més d’un espai reduït d’habitatge privat. Els residents d’un coliving solen ser persones emprenedores que cerquen un ambient adequat on poder desenvolupar la seva tasca laboral aprofitant les sinèrgies grupals. El coliving és una evolució del coworking. La rotació de residents és molt més elevada en aquest tipus de comunitat que en un cohousing.

 

 

Aquests són els pilars que fonamenten el model cohousing:

 

  1. Autopromoció: Els mateixos veïns ajuden a organitzar i participen en la planificació i el disseny del conjunt residencial. Son responsables col·lectivament de les decisions i el resultat final. Es prescindeix de la figura del promotor immobiliari convencional i s’estalvien importants despeses.
  2. Disseny intencional: Orientat a la comunitat. El fet de dissenyar tots els elements conjuntament, propicia la cohesió del grup i estreta el vincle entre els futurs veïns.
  3. Zones privades: Cada família disposa d’una llar completa i funcional, com en qualsevol altre tipus de promoció tradicional. La disposició dels habitatges es realitza de forma estratègica per formar un conjunt harmònic i equidistant als espais comuns.
  4. Zones comuns: Són una part fonamental de la comunitat, es planifiquen per fer-ne un ús diari i facilitar la interacció casual o intencionada. Són complement i extensió del propi habitatge. La tendència, segons l’experiència personal de Durrett, és dissenyar espais comuns més grans i cases privades més petites.
  5. Autogestió: La comunitat desenvolupa eines d’intel·ligència col·lectiva. Habitualment les decisions importants es prenen en assemblea, però cada comunitat genera els seus propis mètodes, per facilitar la gestió dels recursos i la resolució de conflictes.
  6. Estructura no jeràrquica: No hi ha lideratges definits. Es poden crear comissions per realitzar tasques concretes, però les responsabilitats es comparteixen entre tots els veïns adults.
  7. Independència econòmica: Cada veí té la seva pròpia font d’ingressos. La comunitat no té per què generar activitat econòmica.

 

 

Un cohousing pot ser multi-generacional, per gent gran (senior cohousing) o per col·lectius d’un àmbit concret (artistes, professionals, amb limitacions físiques o psíquiques, LGTBI, etc.)
En funció de la seva ubicació i arquitectura, poden ser urbans i rurals; en edificis nous o rehabilitats. Les cases poden ser de tipus unifamiliar, adossat o en bloc i els espais comuns estar agrupats o repartits.

Considerem important destacar que els espais privats són inalterables de la mateixa manera que ho són en una llar convencional i que l’economia no és comú, més enllà de les quotes acordades pel manteniment de les instal·lacions del residencial i una eventual contractació de personal extern.

 

Cohousing és una alternativa intel·ligent i raonable a l’anodí i malbaratador urbanisme predominant.

 

 

Pel seu valor informatiu i amb el seu permís, hem cregut convenient transcriure tot seguit un interessant comentari de Rogelio Ruiz, arquitecte de l’equip Bloque Arquitectos, que va deixar al març de 2013 en un article d’un conegut blog d’economia, que tractava el tema en qüestió:

 

“Me gustaría entrar en el debate con tres cuestiones, apoyándome en la experiencia que he tenido en el desarrollo de un proyecto real y ejecutado de cohousing, el Centro para Mayores de la Cooperativa Trabensol (Madrid) en el que he participado como arquitecto.

El cohousing (a diferència de les cooperatives basades en la cessió d’ús d’un espai propietat de l’administració) es precisamente un modelo de vivienda en el que la intervención pública no tiene por qué estar presente, es más diría que es incluso contraria a su propia naturaleza. Los promotores son un grupo de personas con una idea común sobre cómo quieren organizar su vida, no necesariamente ideológica ni religiosa y que en principio lo único que necesitan, como en cualquier otra promoción, es suelo y financiación.

Un cohousing no es una comuna, es decir sus miembros no comparten sus recursos económicos propios más allá de las cuotas que hayan establecido para el funcionamiento y este es variable en función del grado de convivencia que hayan elegido. El propietario es la cooperativa, pero el derecho de uso es perfectamente transmisible por herencia o venta, según la Ley de Cooperativas y el sistema que hayan establecido los cooperativistas y que puede incluir el reintegro del dinero invertido. En un proyecto de este tipo desde luego es necesaria una cohesión fuerte entre los miembros, pero no tiene que ser a nivel ideológico o dogmático sino vital. En el caso que he comentado es así y desde luego diría que es una apuesta de libertad personal que se apoya en la autogestión, la convivencia y la cooperación voluntaria, cosas que probablemente pueden alargar los años de vida autosuficiente. Es una alternativa a modelos bajo mi punto de vista francamente poco apetecibles como son, llegado el caso, ir a una residencia de ancianos convencional o pasar mi vejez en casa de mis hijos. Cada persona o pareja tiene su apartamento con equipamiento completo y comparten comedor, lavandería, limpieza, biblioteca, mediateca, enfermería, talleres, aulas gimnasio, baño terapéutico, jardines, aparcamiento, etc. En cualquier caso es algo para el que lo quiera y es verdad que es un modelo que por ahora tiene más predicamento en ciertos sectores, pero insisto en que su naturaleza no corresponde a un sector ideológico y mucho menos antisistema.

Por último respecto a la eficiencia energética la ventaja de una cooperativa respecto a una comunidad de propietarios es que los promotores van a ser también los usuarios finales. Un promotor de viviendas en España dudo que vaya a instalar sistemas energéticos que se amortizan en cinco, seis o siete años o aislamientos y ventanas por encima de lo estrictamente exigido por la normativa, aunque después proporcionen conjuntamente ahorros del 50 y hasta el 75% respecto a los sistemas convencionales. Quizá cuando tengamos mayor cultura energética compremos vivienda valorando esto, pero hoy no creo. Muchas de las cooperativas o grupos que están intentando hacer un cohousing tienen en sus estatutos la sostenibilidad como objetivo y puedo decir que en caso de Trabensol se han asegurado de que así sea. No es una cuestión hippie, sino de responsabilidad económica, social y medioambiental.”

Font original: https://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-el-cohousing

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *