On?

“Ei m’agrada molt la idea! I on dius que ho fareu això?”

No puc comptar les vegades que he sentit aquesta expressió en els darrers mesos. Tot i no haver llençat la proposta oficialment, molts companys del parc de Montjuïc s’han assabentat del projecte i m’han expressat aquest dubte. La resposta és complexa i suposa el primer gran repte que hem de superar per poder continuar el nostre camí.

No és fàcil trobar un terreny que reuneixi totes les condicions necessàries per executar una obra com la que farem. Ha de tenir una gran extensió i amb una orografia i distribució adequada, sense carrers ni equipaments que el divideixin, estar ben comunicat amb la ciutat de Barcelona, ha de tenir un entorn natural ric, però alhora disposar de serveis bàsics, com llar d’infants, escola, comerços i centre mèdic i el que ac aba sent més important: que sigui viable econòmicament. Quant més proper a la gran ciutat, més car. Nosaltres busquem l’equilibri entre la proximitat i la qualitat ambiental.

Si a tots aquests paràmetres afegim les preferències personals i el temps d’arribada a tots els districtes de Barcelona, el filtre augmenta exponencialment i les possibilitats reals cauen en picat.

Ja fa mesos que vam iniciar la recerca i després de moltes consultes, visites i reflexions, hem decidit acotar la ubicació de l’avantprojecte a la zona compresa dins de l’eix perpendicular que dividiria la ciutat en dos, prenent com a referència la costa de Barcelona. Estem parlant del Vallés Occidental, als voltants de Terrassa.

 

 

Si partim de Viladecavalls com a zona de referència, s’observa que tots els parcs de bombers de la ciutat es troben entre 25 i 35 minuts en cotxe. Aquest aspecte és important, doncs incrementa el nombre de companys que trobarà atractiva la proposta. A més facilita arribar en poc temps a qualsevol indret de la zona metropolitana de Barcelona, interessant per les parelles treballadores, doncs són clau per assolir el nostre objectiu.

 

 

Viladecavalls està a la mateixa distància de la Costa Brava que de la Costa Daurada. Es situa als peus de la Serra de Collcardús i tocant a Montserrat, amb un entorn natural fantàstic. Gaudeix de molts serveis i en només 10 minuts s’arriba al centre de Terrassa.

En definitiva, és una zona estratègica per les nostres pretensions i centrarem en aquest indret tots els esforços per aconseguir que la gran llar que hem imaginat es materialitzi.

 

Tot i fixar el nostre rumb en aquesta direcció, que el nostre viatge és llarg i hem de partir aviat, deixem la porta entreoberta, doncs mai sabem el que ens depara el destí o si arribarà, d’algú que coneix algú altre, una oportunitat immillorable en qualsevol altre indret del territori.

Estarem atents!

*La foto que encapçala l’entrada mostra les vistes de Montserrat des del Turó del Ros, a la Serra de Collcardús.

*La il·lustració del peu és obra de Walter Plitt Quintin i representa la nau Albatros, concebuda per Jules Verne a la novel·la “Robur el conquistador”.

 

2 comentaris a “On?

  1. En muchas ocasiones los cálculos excesivos no salen como esperamos. Las cosas a veces surgen de manera inesperada y por caminos que no imaginamos. Solo hay que tener un buen proyecto y estar receptivo.

    • En realidad se trata del emplazamiento para el anteproyecto, no quiere decir que sea el lugar definitivo. Hay que acotar, concretar y tomar decisiones para que la idea no se diluya en el tiempo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *