Avantatges i inconvenients

És difícil valorar objectivament els avantatges i inconvenients de viure en una comunitat de cohousing perquè, allò que algú pot trobar un contratemps, a algú altre li sembla una virtut. Per posar un exemple concret: la política de tinença d’animals de companyia. Nosaltres no l’hem definit, doncs és una qüestió a tractar molt més endavant amb tot el grup implicat, però amb molta probabilitat serà un punt a tenir en compte quan es redactin els estatuts.

El fet de que es limiti el nombre de mascotes que un veí pot tenir al residencial, a priori comporta una contra pels amants dels animals, tanmateix per un altre veí pot resultar tranquil·litzador saber que ningú convertirà el veïnat en un refugi improvisat per animals abandonats. Això seria impossible de preveure en un habitatge tradicional, en el qual no triem als veïns ni tenim veu ni vot sobre les normes de convivència.

 

Allò que algú pot trobar un contratemps, a algú altre li sembla una virtut.

 

A continuació enumerem alguns dels pros i contres que comporten residir i conviure en un veïnat com el que proposem. No els hem classificat expressament, doncs cadascú ha de fer l’exercici de valorar si es tracta d’avantatges o inconvenients, segons els seus propis criteris:

 

  1. El cohousing permet incrementar notablement la qualitat i quantitat dels equipaments disponibles de la llar. És molt poc probable que una família de classe mitjana es pugui permetre adquirir i mantenir una casa amb piscina, taller de bricolatge, gimnàs, biblioteca, sala d’actes, mini-cine, espai enjardinat, zona de jocs, hort, barbacoa a l’aire lliure, pista esportiva, rocòdrom, apartament per convidats…
  2. El cohousing suposa definir, acceptar i respectar un conjunt de normes de convivència i ús de les zones comuns.
  3. Compartir implica disminuir despeses en molts conceptes. Es poden fer compres conjuntes, anar a treballar o portar als nens a escola en un mateix vehicle, pagar una sola connexió a internet d’alta velocitat, una sola escomesa de llum, gas, etc. El potencial estalviador d’un grup ben organitzat és enorme.
  4. Disposar de molts equipaments implica una quota de manteniment més elevada que si es viu en un pis. Més si el grup decideix contractar personal de manteniment o serveis esporàdics. En aquest cas la comoditat dels residents es maximitza.
  5. Els nens creixen en un entorn privilegiat, amb espai per desenvolupar-se lliurement i protegits pels adults que els envolten. Les zones comuns es dissenyen expressament per evitar el pas dels vehicles principalment per aquest motiu.
  6. Es requereix una solvència econòmica estable per garantir la viabilitat del projecte. La nostra proposta té en compte les possibilitats del col·lectiu de bombers, doncs els impulsors també ho som.
  7. Les decisions que afecten a l’espai compartit s’han de sotmetre a assemblea.
  8. No hi ha interès econòmic en les decisions. El que es fa, es fa pel bé de la comunitat.
  9. El fet de tenir, a banda de la pròpia, una casa comú i uns espais compartits incrementa la interacció amb els veïns, els projectes participatius i les activitats improvisades. Es tracta de factors claus en el desenvolupament personal i afavoreix la felicitat.
  10. La venta o el lloguer de la pròpia casa està subjecta a uns límits que cal definir i respectar. Per exemple el grup ha d’acceptar al nou propietari.
  11. Quan una família no hi és, la seva llar resta vigilada pels altres membres de la comunitat.
  12. Si el projecte es realitza emprant criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, a banda d’un estalvi econòmic a llarg termini, el benestar físic i emocional augmenta.
  13. Al nostre país, el model cooperatiu no està molt estès encara, en part a causa del pensament conservador i la dificultat que comporta posar-se d’acord. Tot i disposar d’un equip d’assessorament professional amb experiència, aquest projecte suposa un repte en aquest sentit.
  14. Dissenyar i construir un cohousing requereix una dedicació i un esforç importants. Els integrants del grup s’acaben coneixent molt bé. El grup que arriba fins el final, superant junts tots els inconvenients, esdevé garantia d’èxit, doncs el compromís que els membres adquireixen entre ells és immens. Aquest fet és característic de les comunitats intencionals i suposa una diferència enorme en la qualitat de vida i enteniment dels residents, respecte un veïnat tradicional.
  15. Tot i disposar de zones de pas per vehicles rodats fins la porta de cada casa, els vehicles s’estacionen habitualment en un espai compartit al que caldrà acostar-se a peu.
  16. El cohousing s’adapta a les persones que l’integren, als seus interessos i necessitats. És una de les millors maneres d’envellir activament, mantenint la dignitat i la il·lusió. Evita la soledat, fonamenta les relacions interpersonals i s’allunya del concepte de “residència d’avis”, doncs els veïns són propietaris de les seves llars i poden contractar personal d’atenció i sanitari extern si ho desitgen. Els espais comuns es poden adaptar a les noves necessitats que sorgeixin durant el temps.

 

Si se t’acudeixen altres arguments a favor o en contra del cohousing, si et plau, fes servir els comentaris per compartir-los amb nosaltres.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *